El petit princep i la rosa una lliso d’ amor

Després de tot…

…va succeir que el petit príncep, havent travessat sorres, roques i neus, va descobrir finalment un camí.

I els camins porten sempre a l’estatge dels homes.

– Bon dia! -va dir.
Era un jardí ple de roses.
– Bon dia! -diguessin les roses.
El petit príncep les va mirar. Totes s’assemblaven tant a la seva flor!
– Qui són vostès? -els va preguntar estupefacte.
-Som les roses-van respondre aquestes.

– Ah! -va exclamar el petit príncep.

I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia dit que era l’única de la seva espècie en tot l’univers.

I ara tenia davant els seus ulls més de cinc mil. Totes semblants, en un sol jardí!

I després va continuar dient: “Em creia ric amb una flor única i resulta que no tinc més que una rosa ordinària”.

Són molt belles, però estan buides i ningú donaria la vida per elles. Qualsevol que les vegi podrà creure indubtablement que la meva rosa és igual que qualsevol de vostès. Però ella se sap més important que totes, perquè jo l’he regat, perquè ha estat a ella a la qual vaig abrigar amb el fanal, perquè jo li vaig matar els cucs (excepte dos o tres que es van fer papallones) i és a ella a la que jo he sentit queixar-se, lloar i algunes vegades fins a callar. Perquè és la meva rosa, en fi.

No es veu bé sinó amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls.

-L’essencial és invisible per als ulls-va repetir el petit príncep per recordar.
-El que fa més important a la teva rosa, és el temps que tu has dedicat a ella.

Aquest fragment de la història del petit príncep, es veurà representat en la Coreografia de Masters, to build a Home, una cançó plena d’emoció en la qual totes representant el jardí de roses, i on el petit príncep descobreix que la seva rosa no és l’única de l’univers, que existeixen moltes més roses al món.

Amb aquesta
coreografia vull crear un moment especial, una atmosfera de nostàlgia,
d’aquella que sentim quan la vida et dóna un aprenentatge i s’ha de
acceptar, primer et deixa tocat, però a poc a poc vas obrint els ulls de
l’anima i anem creixent i descobrint totes aquelles coses que s’ens passen desapercebudes, perquè vénen d’un altre lloc, perquè no es poden
apreciar només amb els ulls, són molt més profundes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s